Depressió, ansietat, estrès… estic nerviós

Sovint sentim al nostre voltant algú que diu… “tinc nervis”, “estic nerviós”, “estic estressat”… Però, a què ens referim amb aquestes expressions? Què és el que significa i volem transmetre? Provarem d’explicar què és l’ansietat, a què es deu i, el més important, com podem combatre-la.

Què és l’ansietat?

Hi ha múltiples definicions, però podríem definir-la com una sensació desagradable d’aprensió davant d’un dany o desgràcia futurs experimentada per tots els éssers humans i que sol acompanyar-se de símptomes físics.

Pot tractar-se d’un senyal d’alerta que adverteix d’un perill imminent i que permet a la persona adoptar les mesures necessàries per enfrontar-se a una amenaça (ansietat adaptativa), o aconseguir molta intensitat superant la capacitat adaptativa de la persona, provocant un malestar significatiu amb símptomes que afecten tant al pla físic com a psicològic convertint en ansietat patològica. Això vol dir que l’ansietat en sí mateixa no és dolenta, no es tractaria de res més que d’un mecanisme adaptatiu de l’ésser humà a una situació estressant (situacions noves, de risc, perilloses…) podent ser desitjable per millorar l’adaptació de la persona a la nova situació, però que es pot convertir en un problema quan, per la seva persistència en el temps o per la seva intensitat, va seguit d’un deteriorament significatiu i d’una disminució progressiva en la seva efectivitat i rendiment en la seva activitat diària.

Anem a posar un exemple per entendre-ho: si davant d’un examen proper jo tinc un cert nivell d’ansietat, això em permetrà estar més alerta, més actiu, més concentrat, i això es traduirà en un major rendiment en l’estudi. Però podria succeir que el nivell d’ansietat fos tal que m’arribés a bloquejar i fer perdre la seva funció adaptativa.

Quan ens referim a un trastorn d’ansietat ens referim generalment a aquesta ansietat patològica. El trastorn d’ansietat és el quadre psiquiàtric més freqüent, i el presentaran fins al 20% de persones al llarg de la seva vida, essent més freqüent en dones (fins al 30%).

Com es manifesta?

L’ansietat produeix una gran varietat de símptomes, tant físics com psíquics. L’ansietat, tal com és entesa per la gent al carrer, només es presenta en el 13% de les persones que consulten el metge. Molts dels símptomes que es presenten es poden confondre amb altres malalties, el que augmenta la por de la persona que els pateix (per exemple la sensació de palpitacions, pressió i dolor toràcic ens poden fer pensar que ens està donant un infart).

Hauré de pensar que puc estar patint ansietat si …

• Em preocupo massa per les activitats diàries.
• Tinc problemes per controlar les meves preocupacions constants, i sóc conscient d’estar més preocupat de l’habitual.
• Tinc dificultat per relaxar-me.
• Tinc problemes per concentrar-me.
• Em sorprenc fàcilment.
• Tinc problemes per dormir o romandre dormit.
• Em sento cansat tot el temps.
• Tinc mal de cap, dels músculs, a l’estómac o dolors inexplicables.
• Tinc dificultat per empassar.
• Tinc tremolors o tics (moviments nerviosos).
• Em sento irritable, suo molt i em mareig o sento que em falta l’aire.
• Necessito anar al bany sovint.

Quin és el tractament?

El tractament d’aquests quadres es basa en mesures farmacològiques i no farmacològiques.

Potser el punt més important és que no tota ansietat ha de ser tractada: l’ansietat adaptativa a situacions estressants vitals que no sigui molt intensa no necessitarà d’intervencions.

És important conèixer l’enemic: serà imprescindible rebre informació sobre la malaltia, que ajudi a desmuntar mites, pors. Si tenim dubtes, caldrà parlar-ho amb el metge de capçalera. Aquest ens facilitarà la informació de qualitat que necessitem i ens resoldrà els dubtes.

• Mesures no farmacològiques (teràpia psicològica): tant la Teràpia Cognitivo-Conductual (relaxació muscular, entrenament respiratori…) com les psicoteràpies psicodinàmiques (psicoteràpia breu i en grup) són útils per reduir símptomes mitjançant la modificació dels factors que els reforcen i/o l’exposició gradual als estímuls que produeixen ansietat, així com per identificar i analitzar els pensaments i les creences no funcionals i per aconseguir construir tècniques de resposta més adaptatives i funcionals.
• Mesures farmacològiques: tenen com a objectiu alleujar els símptomes, prevenir les recaigudes i evitar les seqüeles. No s’ha de prescriure de forma sistemàtica, ja que molts símptomes cediran sense medicaments.