La infància és l’etapa en la qual es pateixen més infeccions, ja que el sistema immunològic dels petits encara és immadur.
Amb el fred algunes malalties són més freqüents, sobretot les que afecten les vies respiratòries.
La majoria de malalties són produïdes per virus, i es transmeten per l’aire a través de les gotetes que expulsem en tossir o esternudar, però també es poden contagiar a través de les mans. Per prevenir el contagi hem de seguir algunes recomanacions:
Evitar el contacte amb altres si estem malalts
En tossir o esternudar tapar-nos la boca i el nas, preferentment amb un mocador de paper que llençarem a les escombraries.
No compartir gots, estris per menjar, tovalloles o raspall de dents.
Rentar-nos les mans sovint.
És recomanable que el nens no tornin no tornar a escola o llar d’infants fins que no presentin cap símptoma durant 24 h.
Aquestes malalties víriques tenen el seu curs i no existeix una fórmula ràpida per fer-les desaparèixer de forma immediata, però sí podem seguir uns consells per fer sentir millor el nen.
MOCS
Quan ens refredem tenim un augment de la mucositat. Aquests mocs van canviant durant el curs del refredat: primer són com aigua que goteja pel nas, després es tornen espessos i són més blanquinosos i amb els dies es tornen grocs i algunes vegades verdosos.
Els refredats són produïts per virus i es transmeten per les secrecions.
Consells
Augmentar l’administració de líquids, preferentment aigua, per assegurar una bona hidratació i més encara si hi ha presència de febre.
Si l’obstrucció nasal molesta, es poden fer rentats nasals amb sèrum fisiològic per afavorir l’expulsió de secrecions. En els lactants es poden aspirar els mocs si amb el rentat no millora la congestió, sobretot abans de menjar i de dormir.
Hem d’ensenyar el nen a mocar-se per evitar que s’empassi la mucositat.
L’ús de descongestius, antihistamínics, expectorants i antitussígens no aporta beneficis i poden augmentar el risc d’intoxicacions, trastorns gastrointestinals, etc.
TOS
La tos és un mecanisme per a l’expulsió de les secrecions.
Pot ser tos seca (la que no mou secrecions, es presenta a l’inici dels refredats), tos ronca o de gos (tos de les laringitis, normalment s’acompanya de ronquera) o tos tova o productiva (mou les secrecions, és la que habitualment tenim amb els refredats, pot durar 3 setmanes).
Consells
Ingesta abundant de líquids.
En nens/es majors d’un any es pot donar mel.
Evitar temperatura i sequedat ambiental excessives. Utilitzar els humidificadors amb cura perquè poden afavorir els fongs.
Rentats nasals si ho necessita.
Dormir més incorporat (en els lactants elevar matalàs, no posar coixins).
L’ús de descongestius, antihistamínics, expectorants i antitussígens no aporta beneficis i poden augmentar el risc d’intoxicacions, trastorns gastrointestinals, etc.
Quan cal consultar?
Dificultat per respirar.
Estridor (soroll agut) a l’agafar aire.
Sospita d’aspiració de cos estrany.
Tos de més de 3 setmanes de duració.
Tos + febre alta o febre que dura més de dos dies.
FEBRE
La febre és la resposta de l’organisme a una infecció, la majoria de les vegades són infeccions víriques lleus. És un símptoma molt freqüent en els primers anys de vida.
Tant en nens com adults es considera febre quan la temperatura corporal està per sobre de 38º C. Quan la temperatura és entre 37º-38º C es diu que té febrícula (“dècimes”).
Consells
Si la temperatura no passa de 38º i el nen es troba bé podem desabrigar el nen, bany amb aigua tèbia (mai freda) durant 15 o 20 minuts, donar-li líquids (aigua, sucs, llet,…).
Quan les mesures anteriors no són suficients i la febre es manté sobre 38º i/o el nen/a té malestar podem administrar algun antitèrmic (paracetamol o ibuprofè), a les dosis que li pauta el seu pediatre.
Els antitèrmics poden disminuir la temperatura entre 1 i 1,5 graus (ºC). L’objectiu no és arribar a una temperatura normal, és que el nen/a es trobi millor.
El paracetamol o l’ibuprofè es pot administrar cada 6-8 hores. El fàrmac de primera elecció és el paracetamol. Només s’alternaran els antitèrmics si el malestar continua o torna abans de la següent dosi.
Què és el que no hem de fer?
Fregues amb colònia o alcohol.
Forçar el nen a menjar.
Banys amb aigua freda o que produeixin esgarrifances.
Administrar antibiòtics al nen abans que l’hagi visitat el pediatre.
Quan cal consultar?
És un bebè menor de tres mesos.
La temperatura persisteix més de dos dies.
Apareixen taques a la pell.
El nen està molt irritable.
Apareixen convulsions.
La nuca està rígida.
DIARREA
Deposicions toves o líquides freqüents i abundants que es presenten amb les gastroenteritis, la majoria són produïdes per virus però també poden ser bacterianes, per paràsits o per ingesta d’aliments en mal estat.
Consells
Oferir beure molts líquids per evitar la deshidratació. Si la diarrea és molt abundant es poden donar solucions de rehidratació oral. No es recomana donar solucions casolanes (llimonada alcalina), begudes d’esportistes, coles, llimonades comercials ni sucs de fruita.
Si el nen/a té gana pot fer una alimentació normal, evitant només begudes i aliments molt ensucrats i molt greixosos.
No utilitzar llet sense lactosa ni rebaixada amb aigua.
Els lactants que prenen pit continuaran amb lactància materna, i els que prenen biberons continuaran amb la llet i amb la preparació habituals.
La medicació antidiarreica no està recomanada.
Quan cal consultar?
Signes de deshidratació: llavis i boca secs, moltes hores sense fer pipí, decaïment, ulls enfonsats.
Femtes amb sang.
Febre alta.
Deposicions diarreiques de més de 10 dies de duració.
VÒMITS
Poden aparèixer en moltes malalties (infeccions d’oïda, refredats, …) però el més freqüent és que els nens/es vomitin quan tenen gastroenteritis.
Consells
Repòs.
No forçar a menjar.
Iniciar la ingesta de solució oral o aigua, preferentment amb cullera cada 5 – 10 minuts. Si els vòmits persisteixen mantindrem aquesta pauta. Quan comenci a tolerar, anirem augmentant la freqüència de sèrum oral o aigua fins que veiem que el nen s’ho pren sense dificultats i van cessant els vòmits. Si desapareixen del tot iniciarem una dieta suau, fraccionada, controlada i sense forçar.
Quan cal consultar?
Signes de deshidratació: llavis i boca secs, moltes hores sense fer pipí, decaïment, ulls enfonsats.
Bebè menor de 3 mesos i ha vomitat 2 o 3 preses.
Continuen els vòmits donant només petites quantitats de líquid.
Vòmits acompanyats de febre alta, dolor abdominal important i constant, o mal de cap intens.
Vòmits amb sang o de color negre (com pòsit de cafè).
GRIP
És una malaltia infecciosa produïda pel virus de la grip. El nen/a presentarà febre, que pot ser alta, acompanyada de tos, ronquera, mal de gola, obstrucció nasal i mocs. Els símptomes de la grip poden durar entre una i dos setmanes, la febre que pot durar quatre-sis dies.
La grip és molt contagiosa i es transmet de persona a persona a través de l’aire per les gotetes que expulsem en la tos i els esternuts; també es pot transmetre per les mans o objectes que hagin estat contaminats amb el virus.
Consells
La grip no té tractament, igual que altres malalties víriques. Sí que podem tractar els símptomes: els antitèrmics disminuiran la febre i alleujaran el malestar.
Repòs.
No forçar a menjar.
Oferir líquids amb freqüència.
Quan cal consultar?
Febre molt alta o persistent.
Nen/a molt irritable o endormiscat.
Dificultat per respirar.
Erupció a la pell.
DOLOR DE GOLA
La gola està al fons de la boca, on es troben les amígdales i la faringe. Quan tenim dolor a la gola pot ser per infecció de les amígdales (amigdalitis), de la faringe (faringitis) o de les dues (faringoamigdalitis).
La infecció per virus és la més freqüent i va acompanyada de símptomes catarrals.
La infecció bacteriana és més freqüent en nens/es majors de 3-4 anys, el dolor en empassar és el símptoma principal i la febre és més alta.
Consells
Analgèsics (paracetamol o ibuprofè) pel dolor. No donar antibiòtic sense prescripció mèdica, si la infecció és vírica no serveix de res.
Oferir aliments tous o líquids a temperatura temperada.
És convenient esperar a consultar després de 24-48 hores amb febre perquè és quan poden aparèixer més visiblement els signes d’infecció bacteriana.
Quan cal consultar?
Febre superior a 39º o de més de 3 dies de duració.
Mal de gola intens.
Erupció a la pell generalitzada.
DOLOR D’OÏDA
La infecció a l’oïda (otitis) és freqüent a la infància.
S’anomena otitis externa quan la infecció es produeix al conducte auditiu. Aquesta infecció generalment passa en els nens que estan molt de temps a l’aigua, per això és més freqüent a l’estiu. Si hi ha molta humitat a l’oïda, el conducte auditiu es pot irritar, lesionant la pell i facilitant que s’infecti. No sol donar febre. El dolor empitjora en tocar l’orella o mastegar.
L’otitis mitja aguda és la infecció de la part de l’oïda que està darrera del timpà. Pot ser vírica o bacteriana i normalment hi ha un refredat previ.
Consells
Es poden administrar analgèsics (paracetamol o ibuprofè).
En cas d’otitis externa, evitar que entri aigua a l’orella.
Quan consultar
Dolor de 3 dies d’evolució sense milloria.
Febre de més de 48 hores.
Supuració a l’oïda.
Davant un problema de salut és aconsellable que sigui el pediatre del vostre fill/a qui faci el diagnòstic i el seguiment de la malaltia, per això és necessari que sempre programeu les visites amb antelació.
CAP Santa Clara - Girona 